Aquesta fórmula es troba a un opuscle titulat "Aprendizaje cooperativo" de Pilar Etxebarria i Leioako Berritzegunea, escrit per propugnar les idees de Spencer Kagan, professor a Berkley i mundialment conegut en el camp de la pedagogia.
Aquesta és l'enllaç a l'opuscle de Etxebaria i Berrritzegunea :
Una de les frases preclares del text és l'afirmació que el problema rau en què l'ensenyament -malgrat les noves tecnologies- encara continua considerant la "lliçó tradicional" com la unitat bàsica del procés d'aprenentatge.
Diferencia, així mateix, entre el TREBALL EN GRUP i el TREBALL COOPERATIU, considerant aquest últim com a veritable eina d'aprenentatge enriquidor.
L'altre punt esclaridor és el de reivindicar una organització laboral a classe "compatible amb el funcionament natural de la ment humana", és a dir, ric en estímuls i interaccions socials, i respectuós amb les diferents intel·ligències i estils d'aprenentatge de l'alumnat. D'aquí es desprèn una nova tasca a perfeccionar per part dels educadors: per un cantó, la de conèixer plenament la teoria de les diverses intel·ligències, la teoria dels diversos estils d'aprenentatge, i per l'altre cantó, desenvolupar la capacitat de identificar aquestes intel·ligències i aquests estils d'aprenentatge en cadascun dels alumnes, a fi d'adaptar el treball a ells.
Tot i així, ara m'assalta la idea que els nostres alumnes tenen d'altres motivacions a classe que es podrien adaptar, com l'esperit d'aventura, el risc, la necessitat d'acció,... Doncs cap problema, donat que l'opuscle adjunt també parla del moviment a classe, de l'energia a la classe i com gestionar-la, del cicle NOVETAT-ATENCIÓ-RETENCIÓ, i dels principis per aconseguir un bon funcionament del procés (seguretat, nutrició, emoció, component social),...
La seva lectura pot donar noves motivacions als mestres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario