CLIL I MÚSICA

L'assignatura de música, en mans del ministre d'educació de torn, està sempre en perill de continuïtat, ja des dels temps en què va ser batejada com a "assignatura Maria" -juntament amb l'Educació Física, la Plàstica i la Religió- . En tot cas, actualment es veurà disminuïda la seva presència al currículum de Primària, doncs sembla ser que per als assessors del ministre, és un error fer cantar massa els nens; a partir d'ara faran més mates i més llengua. 

Una de les formes de reïvindicar la presència de la Música a la programació pot ser aprofitar-la per a aplicar-hi un programa d'anglès instrumental, igual com ja es va fent a Science a molts centres. 

Una breu introducció a l'aplicació del CLIL a la música el trobem al següent Slideshare:

English Through music: effective CLIL lessons for young learners. from Enric Calvet

Poc a poc més professionals de la península es van engrescant a aportar material útil, revisat i posat al dia, i a oferir-lo a la comunitat virtual

CONTINGUT+ESTRUCTURA=ACTIVITAT A L'AULA

Senzilla la equació que serveix de títol,  però laboriosa de plasmar a la realitat docent de cada dia, de cada hora lectiva.
Aquesta fórmula es troba a un opuscle titulat "Aprendizaje cooperativo" de Pilar Etxebarria i Leioako Berritzegunea, escrit per propugnar les idees de Spencer Kagan, professor a Berkley i mundialment conegut en el camp de la pedagogia.



Aquesta és l'enllaç a l'opuscle de Etxebaria i  Berrritzegunea :

aprendizaje cooperativo Kagan by Pilar Etxebarria

Una de les frases preclares del text és l'afirmació que el problema rau en què l'ensenyament -malgrat les noves tecnologies- encara continua considerant la "lliçó tradicional" com la unitat bàsica del procés d'aprenentatge. 
Diferencia, així mateix, entre el TREBALL EN GRUP  i el  TREBALL COOPERATIU, considerant aquest últim com a veritable eina d'aprenentatge enriquidor. 
L'altre punt esclaridor és el de reivindicar una organització laboral a classe "compatible amb el funcionament natural de la ment humana", és a dir, ric en estímuls i interaccions socials, i respectuós amb les diferents intel·ligències i estils d'aprenentatge de l'alumnat. D'aquí es desprèn una nova tasca a perfeccionar per part dels educadors: per un cantó, la de conèixer plenament la teoria de les diverses intel·ligències, la teoria dels diversos estils d'aprenentatge,  i per l'altre cantó, desenvolupar la capacitat de identificar aquestes intel·ligències i aquests estils d'aprenentatge en cadascun dels alumnes, a fi d'adaptar el treball a ells. 
Tot i així, ara m'assalta la idea que els nostres alumnes tenen d'altres motivacions a classe que es podrien adaptar,  com l'esperit d'aventura, el risc, la necessitat d'acció,...  Doncs cap problema,  donat que l'opuscle adjunt també parla del moviment a classe,  de l'energia a la classe i com gestionar-la, del cicle NOVETAT-ATENCIÓ-RETENCIÓ, i dels principis per aconseguir un bon funcionament del procés (seguretat, nutrició, emoció, component social),... 
La seva lectura pot donar noves motivacions als mestres. 

Resurrecció d'un instrument extraordinari

Fa ja centenars d'anys que va desaparèixer sense deixar rastre. De vegades passa: obres mestres de l'art, o objectes meravellosos que, tot passant d'una mà honorable a l'altra, topen amb una guerra, una crisi, una revolució, una fugida, i desapareixen del mapa.  El mateix va passar, per exemple, am un pianoforte de Mozart, que la cèlebre Raquel Meller posseia al seu palau prop de Paris.

L'oli "El concert" de Joahnnes Vermeer va ser robat el 1990 d'un domicili particular, i des de llavors ens hem d'acontentar amb la fotografia del wikicommons:



Després de molts anys d'haver desaparegut,  ha estat reconstruït un disseny de Leonardo da Vinci, clar reflexe de la seva creativitat, imaginació i voluntat de superació. Un instrument de corda fregada que simula el so de la viola de gamba. És simplement extraordinari.

Tocs de TIC

S'acaba un curs, els professors comencem a relaxar-nos de l'intens dia a dia amb els alumnes; però no per molt de temps, doncs ja es desperta la visió de futur, i hem de començar a preparar el curs que ve, abans de marxar de vacances.
Aquí estic jo, sortejant webs de TIC's referents a l'ensenyament  musical, pàgines virtuals que potser ens salvaran classes el curs que ve, enllaços que dotaran les nostres sessions de certa curiositat passatgera per part dels alumnes,... Material valuós però de vida curta. 
Per a les partitures, una web interessant és Scribd
 http://www.scribd.com/

Per a videos, ens recomanen Vimeo,  més professional que el Youtube.
 https://vimeo.com/join

Per a imatges (si ho hagués sabut abans...) destaca Flickr , on apareixen arxius de bona definició.

 https://www.flickr.com/

El professor del curs ens parla de diverses webs amb blogs d'activitats educatives que, ben triades,  poden enriquir les nostres classes, per fer-les més interessants per als joves: 

• Alexandria: creada dins de l'entorn de l'xtec, les activitats que hi surten s'han de descarregar en una plataforma Moodle (és a dir, només apte per a escoles que compten amb aquesta plataforma).  Potser també és vàlid per a d'altres plataformes. 

 http://alexandria.xtec.cat/

•   Educat: La "xarxa docent eduCAT 2.0", conté entrades oficials distribuïdes per matèries.

http://educat.xtec.cat/

• XTEC: És també una web de continguts  orenats per matèries. Mostrem lade música:

http://www.xtec.cat/web/recursos/musica

• Una companya del curs ens mostra el symbaloo,  una web força interessant on reunir amb un sol cop d'ull i amb uan estètica atractiva, totes les webs que acostumem a utilitzar a l'aula. 

http://www.symbalooedu.es/

• Una altra companya ens mostra el ExamTime, un programa per crear examens i qüestionaris, mapes conceptuals, de forma neta i fàcil:

https://www.examtime.com/

"La música no se hace, ni debe jamás hacerse para que se comprenda, sino para que se sienta."

Amb aquesta contundent frase,  Manuel de Falla deixava ben clar el seu vot per una música vivencial, de l'experiència, estranya a l'intel·lectualisme que pregonava Schoenberg i els seus acòlits. 
Dins d'aquesta línia, el mestre gadità va desplegar la seva versatilitat estilística al llarg de la seva carrera, tot oferint a la cultura ibèrica un corpus d'obres que tantegen les principals tendències artístiques del seu moment. Però no es van tractar de prudents experiments compositius, sinó de veritables obres mestres que han aportat, per sempre més, una esplèndida qualitat als nostres repertoris musicals. 

 
Si a la sòlida trajectòria compositiva de Falla -trajectòria sorprenent, quasi misteriosa- volguéssim trobar algun punt feble, l'hauríem de buscar a la seva obra més estimada, la que més el feu patir, i a la que deixà inacabada amb el seu lamentable decés: L'Atlàntida. Potinejada reverentment per Ernesto Halffter, per tal de donar una certa vida a les despulles de la cantata catalana, aquesta obra ens arriba amb el rerafons tràgic del fracàs del seu principal creador. Curiosament,  el mateix rerafons tràgic de Verdaguer, autor del poema. I curiosament tan tràgic com el mite que exposa: el món destruït de l'Atlàntida. 
I just l'obra rep les últimes modificacions infructuoses als últims dies de la vida de Falla, frisós i malalt per finalitzar-la, a l'exili argentí, lluny del seu mar Mediterrani, mentre Espanya estava convalescent de la seva pròpia Atlantida: la guerra civil. 
Potser el segle XXI els espanyols i els ibèrics començarem a  jutjar objectivament el fracàs moral que ha suposat el segle XX, el ridícul ètic en què van créixer els nostres predecessors. 
A composar -deia Falla- s'aprèn però no s'ensenya; definitivament,  el mateix passa amb la civilitat dels pobles.